Maristes Sant Pere Chanel

N’heu sentit a parlar de l’Anne Frank? O de la Zlata Filipovic? I de l’Encarnació Martorell ? A totes tres joves, d’entre 11 i 13 anys, els va tocar viure en èpoques molt dures. A la primera, la persecució nazi als jueus durant la II Guerra Mundial; a la Zlata, el setge de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia dels anys 1992 i 1993 i a l’última, la Guerra Civil espanyola a Barcelona. Totes elles van recollir en un dietari el seu dia a dia.

El professorat de Llengües de l’ESO va proposar a tot l’alumnat que fes el mateix durant una setmana del seu confinament, la del 30 de març al 4 d’abril. Una setmana especialment dura. Com era la seva vida quotidiana, els moments d’eufòria o de pessimisme, el viure sense sortir, dibuixar ... tot es podia recollir en el seu Diari. L’única condició era que alternessin el català i el castellà cada dia que escrivissin. De forma voluntària se’ls va suggerir que continuessin escrivint quan en tinguessin ganes.

Aquí teniu un recull d’algunes frases dels nostres alumnes, dels vostres fills i filles i fotografies dels “seus” diaris.

1. "Avui portem 18 dies de confinament, 18 dies sense sortir de casa, i convivint amb una enorme incertesa de no saber quan sortirem".

2. "También tengo un poco de miedo, miedo de lo que pueda pasar después, miedo de no saber cuándo voy a volver a ver a mis amigos: miedo e incertidumbre".

3. "Aire pur"

"Dalt d'una muntanya, mig perduda, amb la gent que estimo, amb una preciosa posta de sol davant nostra. Tant de bo estar així ara, desconnectada de tot, sense cap preocupació, respirant aquell aire pur que tant m'agrada, oblidant-me del món"

4. "Siempre con miedo y siempre con respeto"

"Esta frase me gusta mucho, porque creo que tanto el miedo como el respeto son dos pilares fundamentales para combatir y avanzar con este virus".

5. “Estoy en plena crisis existencial: no quedaba harina. Y sin harina no hay tortitas. Y sin tortitas, mis hermanos se enfadan. ¡Y así fue! Sufrí la ira desenfrenada de tres niños que apenas superan los nueve años de edad”.

6. “Estic fart de la quarantena. Cada dia la mateixa rutina. Vull sortir al carrer a divertir-me i jugar amb els amics. Pensava que la frase que diré ara no la diria mai a la vida: vull tornar a l’escola”.

7. “Quan vaig anar al llit vaig pensar en quan s’acabaria això i quant havia canviat la meva rutina. Trobo a faltar l’escola i els amics”.

8. “Después de comer hice ejercicio. Jugué a fútbol un poco porque tenía ganas de tocar el balón. Hacía un montón de tiempo que no lo tocaba”.

9. “Estic bastant contenta quan faig vídeotrucades amb els meus companys, però igualment els trobo a faltar molt. Vull tornar a la vida normal”.

10. “Em va agradar molt aquesta nova forma de fer classes. És diferent poder veure els companys i professors a través de les pantalles”.

11. “Aunque mi relación con mis amigos no ha cambiado, los echo de menos porque no es lo mismo verlos a través de una pantalla que en la vida real”.

12. “Els primers dies ho portava bé, però cada dia que passa és pitjor. Ja no sé que més fer!

13.. Avui la meva mare i jo hem inflat globus per llançar a les 20 00’ (l’hora dels aplaudiments). En aquests globus hem escrit frases d’ànims”.

14. “Hoy jueves era mi cumpleaños ... de postre he comido pastel. He soplado las velas con mis abuelos, mis tíos y mis primas ... por vídeollamada. (...)

Mis vecinos me cantaron el Cumpleaños feliz”.

15. “Tengo tiempo de pensar, dedicarme a lo que me gusta y estar con mi familia, porque aunque trabajen están más horas en casa que antes”. (…) Me gustan estos días porque no estoy estresado y ahora noto que estoy más tranquilo”.

16. “Llevo 22 días encerrado en casa. Muy agobiado y con muchas ganas de salir. Haría todo lo posible para poder salir. Hoy ha sido un día largo que aún no se ha acabado”.

17. “Como no sabíamos que más hacer, hemos decidido hacer torrijas para merendar. ¡Han salido buenísimas”.

18. “Era la meva primera sortida: em vaig sentir lliure però a la vegada estranya. Quan va començar el confinament, els arbres estaven sense flors i ara hi havien moltes flors amb diferents colors cadascuna”.

19. “Estic orgulllosa que el meu pare faci la nostra vida i la de tothom més fàcil davant d’aquesta situació però també viu en risc. Cada dia quan marxa, em quedo pensant si a la nit arribarà i potser estarà infectat. Potser no, però la preocupació no marxa del meu cos.”

20. “He esmorzat amb el meu pare un dels súper entrepans . M’encanta poder esmorzar amb ell cada dia. Aprofitem per compartir aquest moment plegats. És una de les coses que no podem fer normalment perquè ell marxa a treballar molt aviat.”

21. “ Siento que esto del Covid19 se podía haber impedido habiendo cancelado todos los medios de transporte y que eso habría dejado todo como antes pero como no se hizo me pasaré encerrada más de un mes , donde pasaré mi cumpleaños y me quedaré sin Dublín [...]”

22. “ Com valoro ara mateix poder sortir , quedar amb les meves amigues, fins i tot, anar a l’escola . Les hores passen lentament i les notícies que escolto del Covid-19 no són gaire bones.”

23. “Estos días se me están empezando a hacer repetitivos, pero de momento no me estoy desesperando. No sé si pronto lo haré . No creo porque aunque sea repetitivo, me entretengo leyendo, jugando con la familia, con los amigos...”

24. “ No sé si volveré a escribir por aquí , pero al menos cuando lo lea de mayor me acordaré del coronavirus y de este largo confinamiento.”

25. “Los primeros días fueron muy bien porque parecían vacaciones, hasta que pasan los días y te das cuenta que es una enfermedad muy grave por toda la gente que está contagiada y muriendo.”

26 . "Avui era la una de la matinada i no podia dormir. Sempre em passa el mateix, vaig a dormir perquè estic cansada i tinc son i quan tanco els ulls començo a pensar i a somiar desperta i no m’adormo.

27. “Avui he trucat a la meva àvia per poder parlar amb ella una estona. Crec que no ens veiem des de fa un mes i mig, gairebé dos. Trobo a faltar molt la meva àvia, parlar amb ella m'agrada molt i em posa de molt bon humor. Em sembla molt interessant tot el que m'explica, i sempre n'aprenc alguna cosa. Espero que tot això acabi aviat per poder anar a dinar amb ella!”